Degut a que em quedaven uns dies de vacances del 2012 que havia de gastar abans de finalitzar abril i que en Roger havia de gastar el temps de sobres que té últimament treballant per l'empresa més gran d'Espanya, vam decidir realitzar una ruta de varis dies en BTT.
Finalment l'elegida va ser el Meridià Verd, doncs la “clàssica” surt de Llanars, on els meus pares tenen una casa. Bé... de Llanars no, de la Collada Fonda, des d'on arriba per la part francesa dels Pirineus, però en aquest cas considerem Llanars el punt de sortida, ja que no hi havia manera d'arribar a la Collada Fonda.
El Meridià Verd es una ruta que segueix el Meridià de París, aquest va servir per definir la unitat mètrica, o sigui, el Metro. Va de Dunkerque fins al Maresme i la segueix una ruta en BTT que intenta anar sempre el més pròxim a aquest. De vegades, degut a la cerca de proximitat es complica la vida entre ports de muntanya, però aquesta també es part de la gràcia, jeje.
Dimarts
 |
| Comença l'aventura |
El dimarts dia 2 d’Abril vam quedar sobre dos quarts d'onze al creuament de Gran Via amb Avinguda Barberà. Des d'aquí vam anar xino xano fins a Montcada pel riu Ripoll a agafar el tren que ens duria fins a Ripoll a l'estació de Montcada-Ripollet (quants Ripolls i Ripollets en una mateixa frase). D'aquesta manera ens vam estalviar temps, diners i merders de transbords carregant la bici. A les onze i quart ja estàvem amb el bitllet comprat esperant l'arribada del tren.
 |
| Estació Montcada-Ripollet |
 |
| Anem cap a Ripoll! |
A les 13:10 arribàvem a Ripoll on el meu pare ens va venir a buscar amb el cotxe, encabint com vam poder les bicicletes a dins per poder pujar cap a Llanars els 3 alhora.
 |
| Viatge força còmode al tren |
 |
| Apretant una mica per aquí i per allà varem cabre!! |
Dinar bo amb la família. Durant el dinar veiem uns núvols negres i potents a la zona de la Garrotxa - a prop d'on passarem demà - que ens fan presagiar el pitjor. També cau una bona pedregada que deixa la Serra Cavallera com si hagués nevat, tot blanc.
Més tard els meus pares ja van marxar cap a Sabadell, ja que havien de fer coses entre setmana. Ens vam quedar Roger i jo "solos ante el peligro". Després de veure el PSG-Barça entre birres i olives, vam marxar a dormir.
Dimecres
Just després d'esmorzar i preparar els "bocates" del dinar comencem a pedalar, la ruta comença enfilant-se per uns corriols amb força fang i pedra, el que ens obliga a empènyer la bicicleta durant estona. Quan arribem al Puixeu, agafem la pista que puja fins arribar al Torrent del Coll de Pal, que el seguirem per una pista de baixada, força enfangat però ciclàble.
 |
| Arribant al Puixeu |
 |
| La pista que porta fins al Torrent de Coll de Pal |
 |
| Les muntanyes estan blanques de la pedregada d'ahir |
 |
| Creuant el pont que ens durà cap a la carretera |
Un cop creuada la carretera, la pista segueix un pendent constant i agradable, que es deixa fer. Fins que en Roger diu la maleïda frase: “Aquesta pista està molt bé” i en aquest moment, el track marca el desviament per un corriol que es va encrespant.
 |
| La cosa comença a estar impracticable |
Anem avançant com podem entre fang i pedres i empenyent les bicicletes. La foto de dalt no té res a veure, és faria difícil inclús sense bicicleta, anem esquivant pedres, roques i fang. No entenem què pot ser, ho trobem massa “jevi” per ser una ruta BTT... però com podem pugem els quasi 500 metres de desnivell que hi ha fins arribar al Coll de Canes.
 |
| Just per aquí passa el meridià |
Estem fets pols, esgotats de tant tirar de la bici, grimpant com podíem. Arribem a la conclusió que el track del Palau Robert, agafat de la web del GenCat, és de caminar i no la ruta “alternativa” de BTT. Posem un altre track al GPS i comprovem que segurament és això el que ha passat, ja que aquest passa per una altra ruta. Però ja estem al Coll de Canes, i si hem de baixar fins a Vallfogona, com diu el track, perdem molta altura i haurem de fer molts metres de pujada... decidim contra tot pronòstic que avui seguirem el track de Gencat, ja que “només” ha de pujar 350 metres més fins al darrer coll. La pujada es fa penosa, i a més a més en Roger punxa la roda de darrera, el que ens obliga a fer un "Pit Stop" al costat del torrent per canviar la càmera.
 |
Costa avançar degut al pendent i el fang.
No és neu, és pedregada... |
 |
Un salt d'aigua molt bonic...
si no fos perquè tota l'aigua va a parar al camí! |
Els camins estan amarats d'aigua i el fang es relliscós. La pedregada del dia abans ha deixat els marges plens de gel, sembla com si hagués nevat, i la pista per on passa està destruïda per culpa de l'aigua. Tot i això podem arribar, o algo així... fins al Coll de Santa Magdalena. Uns 350 metres més de desnivell acumulat.
 |
| El mestre, content perquè al fons ja es veu Vidrà |
 |
| Per fi sortim del mar de fang on ens havíem posat |
D’aquí la pista va baixant, primer per camins igualment trencats per culpa de la pedregada, però finalment enganxa una pista que ens porta ràpidament fins a Vidrà, on ens espera l'hostal. Netegem les bicis, les guardem, una bona dutxa i a sopar que ens moríem de ganes!!
 |
| Netejant les bicis i a nosaltres mateixos |
Bon sopar: caldo, amanida i botifarra amb patates fregides, tot ben regat amb força vi, i després una birreta mirant el futbol.
Dijous
En Roger s'ha trobat la bicicleta amb la roda davantera sense aire! Ai deu meu! Està puntxada? Només li quedaria 1 càmera de 29!. L'inflem i sembla que la cosa aguanta... a veure fins quan dura.
Sortim de Vidrà agafant un sender que s'endinsa cap a un congost per on passa el riu Ges. Al principi s'ha de fer empenyent la bici, i ja ens imaginem el pitjor. Per sort avui ja seguim el track de BTT i no hauriem de tenir el mateixos problemes de l'altre dia... Els de Gencat ja podrien penjar el track de BTT a la secció de Grans Rutes en BTT, i no el de Trekking ...vamos, digo yo!!
Anem a petar a una masia ben maca on tant jo com en Roger trobem uns coneguts, que al costat nostre son doctors honoris causa "pulumenus"
 |
| Ep, companys! |
A partir d'aquí la pista és molt bona, tot i que alguna rampa dura de tant en tant en trobem. El pitjor és que la pista creua com 4 o 5 cops el riu Ger, i aquest va crescut i amb molt mala llet. Per la meva banda prefereixo creuar sense muntar en la bici, ja que entre la força de la corrent i si trobes una pedra relliscosa la fava està assegurada. En Roger no es tan poruc i si que ho fa tot muntat, per un pèl no cau en un dels creuaments, però com a mínim acaba amb els peus una mica més eixuts i calents que jo.
 |
| La mala llet del riu és considerable |
La pista és boníssima i a excepció d'algun tram pel mig dels camps de sembrat, de seguida passem Roda de Ter, on comprem plàtans i l'entrepà del dinar. Continuem per Tavèrnoles fins arribar a Sant Julià de Vilatorta, on vam parar a dinar, ja que el temps pintava entre regular i fatal i no volíem haver de dinar sota la pluja
 |
| Bonica ermita en mig del poble (que no es veu) |
 |
| Temps de dinar! |
A partir d'aquí comença la pujada cap a les faldes del Montseny, i un cop aquí cap a dalt de tot, pujades brutalment dures! a més de 1300 metres, fins al Coll de la Font Pomereta, on es va haver d'empenyer la bici per uns "corriols" força verticals, per no dir la paret de la muntanya directament.
 |
| És molt més vertical del que sembla a la foto |
 |
| En Roger amb Sant Segimón al darrere |
 |
| Ja es veu Coll Formic. 300 metres cap a sota |
Un cop arribem a Collformic, sorpresa! encara no és baixada, primer hem de pujar fins a dalt del Pla de la Calma. Les cames ja flaquegen i la cosa està justeta. Un principi de "pájara" m'amenaça, però és que ja portem molt de trote al cuerpo serrano. A base de barretes i plàtans la supero com puc.
Pugem cap al Pla de la Calma, que amb la tonteria, són uns altres 300 metres de desnivell cap amunt. D'haver estat frescos serien fàcils, però ara és fa tota una muntanya, mai millor dit.
La boira ens envolta i la temperatura baixa per sota dels 4 graus.
Fa fred! molt fred! I ara ve la baixada, ràpida, molt ràpida, per sort conforme anem baixant la temperatura es va mesurant fins als 10 graus si fa no fa. Passem pel pantà de Vallfornès. Em fa la impressió que he cremat les pastilles de frens de darrera. Nota mental: quan arribi a l'alberg on farem nit els he de revisar.
 |
| Pantà de Vallfornès |
Quan arribem a Cànoves parem a una tenda de queviures on comprem provisions per la nit. Un fuet gros, una ampolla de vi, pa (sec com un totxo) i una sopinstant marrana ideal pels dies de fred com avui.
L'alberg està a mig gas, suposo que preparant la temporada d'estiu, això sí, l'habitació és immensa. Però la cuina està en un altre edifici, tot potes enlaire, ja que l'estan pintant i arreglant. A pesar de tots els inconvenients, els amos ens deixen unes cassoles on podem fer el sopar, no és res de l'altre món però avui sembla glòria beneïda.
Recordem que no tenim obridor de vi i la lio una mica intentant obrir l'ampolla amb la navalla. Al final crec que les taques de vi per tota l'habitació no es van notar gaire un cop assecades... això espero!
 |
| Delicatessen |
 |
| Sí, vam fer un bonic estucat a la paret. Som uns artistes. |
Divendres
Al matí següent, després de buscar l'amo de l'Alberg per tot arreu (el tio ens havia de fer l'esmorzar i ja eren les 8 i mitja!!) i d'estar a punt de marxar sense pagar, ens el trobem que ha anat a comprar i comenta que en 20 minuts podrem esmorzar, menys mal! Quan anem a seguir la ruta recordo que havia de mirar els frens, les pastilles de darrere estan totalment fulminades!! les canviem en un plis (o sigui 30 minuts o així... jeje)
 |
| Bonic quadre "freak" sobre l'abecedari de la gimnàstica. no coments |
 |
| Les companyes d'alberg, supersimpàtiques! |
Comencem la ruta, avui sembla la cosa fàcil. Anem cap a la Roca del Vallès. Camps de sembrat ben verds, passem Cardedeu, agafem la carretera un tram fins trencar cap al Mar, ens enfilem pels camps i ens enfanguem, com no, fins les celles. Finalment arribem a la Roca.
 |
| El castell de la Roca |
D'aquí cap endavant és pujada pel Corredor fins a Turó dels Cellecs, d'allà cap a la Creu d'en Boquet i finalment passant per Sant Mateu ja iniciem la baixada fins arribar a Premià de Mar.
 |
| La roca den Toni |
 |
| Ja veiem el mar!! |
 |
| Final de trajecte!! |
Un cop arribem a Premià pensem si anar en tren cap a casa i com que només són quarts d'una, decidim tirar cap a casa en bici. El trajecte es fa pesat, masses quilòmetres a les cames i masses metres de desnivell. Tot i això finalment arribem a casa sobre les quatre de la tarda i anem "raudos y veloces" a comprar un Dürum a Cal Hany!!
 |
| A cal Hany a demanar un deliciós dürum |
Ja per fi a casa!!! Dutxa d'aigua calenta, dinar i descansar!! Content d'haver aconseguit fer aquesta ruta, sobretot en les condicions que ens vam trobar.
